Política Estat espanyol

DECLARACIÓ CRT

21-D | Per una gran mobilització contra la provocació de Sánchez i el judici de l’1-O

El Règim vol que el 21-D sigui una demostració de força contra el poble català. El 21-D Catalunya estarà militaritzada amb 10.000 agents de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Convertim aquesta jornada en una gran demostració de lluita contra la repressió, pel dret a decidir i per l'obertura de processos constituents a tot l'Estat.

Miércoles 19 de diciembre de 2018 | 08:18

Aquest divendres 21-D el govern de Pedro Sánchez pretén portar endavant tota una provocació contra les aspiracions democràtiques del poble català. Realitzar el Consell de Ministres a Barcelona a pocs dies d’iniciar-se el judici contra l’1-O en el Suprem i en l’aniversari de les eleccions del 155 no pot tenir més lectura que la de reafirmar la política del bloc constitucionalista del 155 d’aixafar amb la repressió qualsevol intent d’exercir el dret a decidir.

Aquesta reunió ha vingut precedida d’un important gir espanyolista del govern del PSOE. Davant els actes de protesta dels CDR realitzats durant el pont de desembre, Sánchez i els seus ministres van respondre amb amenaces d’un nou 155 o amb la Llei de Seguretat Nacional. Diversos barons “socialistes” fins i tot s’han sumat a les proclames ultres que demanen il·legalitzar a les organitzacions independentistes. Tota una prova de com l’auge de Vox influeix en l’agenda del suposat govern progressista, que avança directe a reconstituir el “bloc constitucionalista” i monàrquic que va promoure la repressió de l’1-O.

La dreta per la seva part continua fent la seva particular campanya contra Catalunya. PP i Cs demanen un 155 encara més dur i gairebé permanent, la qual cosa els deixa gairebé mimetitzats amb les propostes de l’extrema dreta de Vox. I és que aquesta formació és una filla legítima del Règim del 78, i en particular del “por ellos” atiat des de la vella i nova dreta, els social-liberals i la Casa Real des de fa més d’un any.

Davant aquesta situació, des dels CDR, les entitats sobiranistes i cada vegada més organitzacions polítiques, sindicals i socials, es fa una crida a la mobilització per al dia 21. Concentracions, talls de carretera i vies de comunicació, aturades en els centres de treball i una gran manifestació per a la tarda d’aquest divendres, per a expressar el rebuig a la reunió del Consell de Ministres, les amenaces de nous cops institucionals, la repressió, per la llibertat dels presos polítics i pel dret a decidir.

La resposta del Govern, els partits del Règim i els grans mitjans està sent una gran campanya de criminalització. En l’Estat espanyol el dret de manifestació continua estant vigent. No obstant això, per al “bloc constitucionalista”, aquestes protestes són titllades directament de “disturbis” i “altercats” molts dies abans de produir-se.

A això se li suma la militarització de Catalunya, i en particular la capital, amb prop de 10.000 agents de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil (més de 1.000 d’aquests dos últims cossos traslladats expressament rememorant l’Operació Copèrnic contra el 1-O) des d’aquest dimecres.

Una gran operació que prepara un salt més en l’escalada repressiva de l’Estat espanyol. El que es criminalitza, persegueix i es predisposen a reprimir són simples mobilitzacions democràtiques. Es crea així un tràgic precedent per a poder perseguir demà amb la mateixa ferotgia a altres sectors socials quan vulguin mobilitzar-se contra una reforma laboral, per les pensions o la defensa de l’educació pública.

Davant aquesta greu situació el conjunt de les direccions del procés estan treballant a contrarellotge per a descafeïnar i minorar aquestes mobilitzacions. Primer va ser ERC i la direcció del PDeCAT, ara també Torra i Puigdemont els qui se sumen a la política del “ibuprofeno” que va assenyalar fa uns dies Borrell. Les negociacions entre el Govern central i la Generalitat per a realitzar una trobada entre totes dues institucions són tota una declaració d’intencions que el retorn a l’autonomisme i el rebuuig qualsevol altra via basada en la mobilització per a derrotar la repressió o conquistar la república és ja patrimoni de tot el processisme.

Per la seva part l’esquerra reformista juga de l’altre costat el mateix paper de bomber i sostenidor del govern de Sánchez. Davant les amenaces del PSOE, Iglesias i Garzón guarden un vergonyós silenci, alhora que sectors dels Comuns se sumen a criminalitzar les protestes del 21-S. Ni tan sols el pronunciament del seu soci a Castella-la Manxa, García Page, partidari d’il·legalitzar a tot l’independentisme, ha suposat un mínim qüestionament a la seva política de cogovern amb els social-liberals.

Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) donem suport a les convocatòries de mobilització que es realitzaran aquest 21-D a Barcelona i la resta de Catalunya en repudi al Consell de Ministres, i serem part activa d’aquestes.

Considerem que és un haver de qualsevol organització que es digui democràtica pronunciar-se obertament en defensa del legítim dret de manifestació i, per tant, en contra de la criminalització, les amenaces i la possible repressió que es vulgui deslligar el 21-D per part del Ministeri de l’Interior i la pròpia Conselleria d’Interior de la Generalitat.

Exigim als Comuns, Podem, ICV i EUiA al fet que trenquin el seu vergonyant silenci i equidistància, es plantin en contra de l’escalada repressiva que encapçala avui el govern del PSOE i se sumin a les protestes que s’estan convocant per a aquest dia.

El gir espanyolista del PSOE, que té molt més de "revival" que de novetat, demostra que drets com el dret a decidir són inassolibles dins dels marcs d’aquest Règim. Com també ho és poder qüestionar la monarquia, la casta judicial o abordar mesures de calat per a resoldre els problemes d’atur, habitatge, precarietat o pobresa sobre els interessos de la banca i els grans capitalistes.

L’única via possible és la d’una gran mobilització social capaç de posar en marxa les grans forces socials de la classe obrera, les dones, la joventut i els sectors populars, com a mostra l’exemple de les “armilles grogues” a França que van fer retrocedir a Macron. Però per a aconseguir-ho és necessari que les mobilitzacions conquistin una independència política de les direccions que vénen jugant en contra, com demostra aquests dies el rol de la Generalitat a Catalunya. I a més, escombrar a la burocràcia sindical, que manté a les i els treballadors fora de l’escena i deixa la veda oberta al verí espanyolista.

El camí passa per que moviments democràtics com el català es vinculin amb uns altres com el dels referèndums sobre la monarquia en la resta de l’Estat, el moviment de dones que té el nou repte d’enfrontar a l’extrema dreta nascuda del Règim, el sindicalisme alternatiu o els sectors de treballadors que s’organitzen i surten a lluitar, com és el cas del sector públic a Catalunya.

Aquesta hauria de ser el nou “full de ruta” de l’esquerra independentista i els CDR, sense dipositar cap il·lusió ni repetir els mateixos errors de buscar les aliances amb els representants de la burgesia i petita burgesia catalanista, que han demostrat amb escreix com és d’impotent de la seva estratègia de desobediència i “esperar” als governs imperialistes de la UE.

Una unitat que només serà possible si a les grans demandes democràtiques els unim les demandes socials contra l’atur, la precarietat, els desnonaments o el desmantellament dels serveis públics. Que acabar amb la monarquia o conquistar el dret a decidir estigui lligat a poder resoldre realment els grans problemes socials i poder decidir-ho tot.

Des de la CRT estem convençuts que una resolució íntegra i efectiva d’aquests problemes no pot separar-se de batallar per un programa anticapitalista i la lluita per una Federació lliure de repúbliques obreres i socialistes. Entenem que aquesta perspectiva és encara avui minoritària. Per això li plantegem a tots i totes aquelles joves, treballadors, dones i sectors que volen enfrontar aquest Règim, que tota aquesta energia ha d’orientar-se a aconseguir imposar veritables processos constituents lliures i sobirans, on resoldre qüestions com la república o el dret a decidir, però també què fem amb el deute, amb les grans empreses estratègiques, la banca o les milers d’habitatges buits.

No hi ha dubte que ni el PP, ni Cs, ni el PSOE, ni cap de les institucions d’aquest Règim estaran disposades a acceptar processos constituents d’aquest tipus. També els capitalistes oposaran la màxima resistència al fet que es puguin prendre mesures radicals que afectin els seus beneficis i privilegis. Per això per a imposar-les serà necessària una gran mobilització obrera i popular, que servirà al seu torn d’experiència de masses amb els límits de la democràcia representativa i arribarà més ràpid a la conclusió que és necessari construir un veritable poder propi del poble treballador.






Temas relacionados

Política Estat espanyol   /   Autodeterminació de Catalunya   /   Article 155   /   En Català   /   Asamblea Constituyente   /    Régimen del ‘78   /   Asamblea Constituyente libre y soberana   /   PSOE   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO