Política Estat espanyol

PRIMERA SETMANA DE JUDICI Al PROCÈS

Judici polític contra “les muralles humanes”

En les primeres sessions de judici ja hem vist algunes "perles" que ens han deixat els fiscals Fidel Cadena i Javier Zaragoza quan van presentar "el cas" durant la primera sessió. També hem presenciat alguns greus "errors" del fiscal encarregat de l'interrogatori a Quim Forn.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 19 de febrero | 11:53

En la seva primera intervenció, el Fiscal Javier Zaragoza ha deixat bé en clar que és "un judici en defensa de la democràcia espanyola i de l’ordre constitucional”. Faltava aclarir, "tal com nosaltres l’entenem". Si comparem aquesta afirmació amb els fets que es jutgen veiem que hi ha un abisme impossible d’omplir. Però queda clar el component polític d’aquest judici contra el poble català.

En la seva intervenció fins i tot es va remuntar al referèndum dient que havia votat poca gent. Aquesta mofa del fiscal "ignora" a 2,5 milions de catalans, al 47-48% que ha votat per forces sobiranistes en diferents eleccions. És que, és possible deixar de costat a una part tan nombrosa de la societat? Aquesta és la democràcia de l’Estat espanyol i l’Ibex35. La que té pànic a un referèndum i a la mobilització social.

La "violència" del "alçament tumultuari" s’està reduint al fet de 2 cotxes destrossats i una secretària judicial que va haver de sortir pel terrat per decisió pròpia. I, com això és tan poc, el fiscal culpa de la violència a “…milers de ciutadans que com ja he dit amb anterioritat com a murs humans van impedir la legítima acció policial…”. Les víctimes són els culpables. Digne d’un text orwel·lià.

Amb aquesta “violència” es justifica els càrrecs de rebel·lió i sedició. I, es pretén empresonar adversaris polítics per 17 anys o fins i tot en el cas d’Oriol Junqueras per 25 anys. Així és la forma en què la “democràcia” espanyola castiga la dissidència política i en aquest cas especialment al poble català que va gosar lluitar per l’autodeterminació.

També ha cridat l’atenció la quantitat d’errors que ha comès la Fiscalia (sobretot Félix Cadena). Confusió en els noms de les persones, tan bon punt si eren set, quan eren dues en realitat, els vehicles devastats o destrossats. El Fiscal va arribar a esmentar a la Crida com a part de les organitzacions actuants, quan aquesta va ser fundada més d’un any després dels fets.

També van sorprendre les preguntes i repreguntes similars que feia l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, tractant d’enxampar a Forn en alguna contradicció. Tant és així que fins al jutge Marchena va haver de cridar-li l’atenció. Fiscalia i Advocacia de l’Estat donaven la sensació de no haver preparat amb deteniment els seus interrogatoris i la seva versió dels fets.

Junqueras va fer un al·legat polític

El Vicepresident Junqueras es va negar a contestar preguntes que no fossin fetes pel seu advocat. I, va usar aquestes preguntes essencialment per a fer un al·legat del seu patrimoni polític. Una reivindicació de lluitar per la independència pacíficament. De fet, en la seva declaració va negar haver participat alguna vegada en qualsevol tipus d’acció violenta.

Es va defensar dient que li estaven fent un judici polític. I, per això es va negar a contestar les preguntes del poder judicial, la fiscalia i el representant de la dreta. I, com a conseqüència es va reivindicar com un “pres polític”. Denunciant que està sent perseguit per les seves idees i no pels seus drets: "votar no és cap delicte, però impedir-ho mitjançant la força, si".

En el seu al·legat ha desgranat els últims processos de referèndums que es van donar en relació a Quebec-Canadà o a Escòcia-Anglaterra. Destacant la cerca d’una resposta política a una exigència ciutadana. Que és el que des del Govern de la Generalitat s’ha intentat fer en relació a l’Estat espanyol i que continuarà intentant buscar aquest acord polític que doni resposta a la mobilització continuada dels catalans. Però que ni el Govern de Sánchez pretén dur-lo a terme.

De totes maneres, aquesta reivindicació política i ideològica, realitzada per Junqueras no tindrà repercussions davant els jutges del Règim del 78. El poder judicial està al capdavant, al costat de la Corona, les forces de l’ordre, el Govern i l’oposició, de la repressió política del poble català. Lamentablement, el poder polític espanyol no ha deixat lloc al diàleg sobre l’autodeterminació.

Forn, igual que Mas, va obeir

En el cas de Joaquim Forn, la defensa ha estat més dirigida cap als fets esdevinguts i la participació de Forn en aquests. Pel fet que era Conseller d’Interior en els moments investigats i tenia a càrrec als Mossos d’Esquadra. Els fiscals tracten de demostrar que els Mossos han obrat en defensa del 1-O i en contra del mandat judicial. La qual cosa seria un altre agregat a la part “violenta” de l’assumpte.

Per a evitar aquestes acusacions, Forn en tot moment va tractar de demostrar que ell va ser qui més va obeir els requeriments judicials fins i tot més que la Guàrdia Civil i la Policia: "...m’agradaria que poguéssim repassar les diferents instruccions de Fiscalia per a veure si es van complir o no es van complir i qui va complir i qui no va complir fins i tot. Perquè algunes d’elles no només anaven dirigides als Mossos d’Esquadra, algunes d’elles anaven dirigides a altres cossos policials i veurem qui va complir i qui no va complir".

L’ex Conseller d’Interior va assenyalar: “Jo distingeixo dues coses importants, el meu compromís polític que sempre ha estat de suport al referèndum però també el diferenciava molt clarament de les meves activitats, les meves competències com a conseller. Deixava en mans dels Mossos d’Esquadra el compliment de totes les instruccions, de totes les actuacions que anéssim rebent per a donar compliment als manaments judicials.” Mentre penso una cosa, com a membre del *Govern de Puigdemont faig una altra.

Es nota que Forn és de la “escola d’Artur Mas”. No desobeeix al poder de l’estat opressor mentre pretén desenvolupar el moviment català pel dret d’autodeterminació. Una espècie de Doctor Jekyll i Mr. Hyde. De dia un membre que respecta les regles de joc que imposa el Règim del 78 i de nit el paladí de la llibertat. Amb defenses així…

El judici nega la llibertat als presos i al poble català

Començarà la segona setmanes amb més interrogatoris començant amb Jordi Turull. Precedida per la multitudinària mobilització del dissabte passat. La mobilització mostra en primer lloc que hi ha disposició per a lluitar als carrers i, en segon lloc, que és necessari depassar l’àmbit judicial en el combat per la llibertat dels presos polítics.

La mobilització del dissabte assenyala el camí per a enfrontar el judici i per a alliberar els presos polítics. La reivindicació de la mobilització enfronta les tesis de la Fiscalia i la instrucció: "L’autodeterminació no és delicte". I, servirà per a escalfar motors per a la pròxima vaga general convocada per la Intersindical CSC per a dijous que ve 21. A Madrid hi ha convocada una altra gran manifestació contra el judici als líders i per l’autodeterminació del poble català per al 16 de març.

Aquestes mobilitzacions han de servir per a organitzar debats amplis en els llocs d’estudis amb assemblees en els llocs de treball per a eixamplar la mobilització i organització. L’ANC, els CDRs, i l’esquerra sindical i política poden ampliar l’organització d’amplis sectors socials i que la mobilització torni als nivells del 1-O per a realitzar tantes vagues i corts com els de 3-O i el 8-N. Cal enfrontar la repressió del Règim del 78 mitjançant la lluita de carrer de tots els sectors socials.






Temas relacionados

Judici al Procés   /   Política Estat espanyol   /   Referèndum a Catalunya   /   Autodeterminació de Catalunya   /   Independencia de Catalunya   /   En Català   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO