Mundo Obrero Estado Español

ENTREVISTA

Treballador del taxi: “No tinc cap interès comú amb el patró que m’explota 16 hores al dia”

Ens trobem en una cafeteria al centre de Madrid, en un matí gèlid. Ernesto Candelas és taxista. O millor dit, un assalariat del taxi. Quedem per conversar en un tête-à-tête i que ens expliqui sobre el seu treball. I també perquè ens doni la seva opinió sobre el conflicte del taxi amb les noves plataformes de transport com Uber o Cabify.

Raquel Sanz

Madrid

Viernes 15 de diciembre de 2017 | 21:32

Edición castellano

El treball d’Ernesto consisteix a conduir un taxi per tota la ciutat durant setze hores (si, heu llegit bé, setze hores diàries).

En aquesta breu entrevista que vam poder fer en una pausa durant la seva jornada laboral, ens parla de les precàries condicions laborals a les quals està sotmès. A part de la quantitat d’hores que passa al carrer, es queixa de no tenir un sou fix, no cobra vacances, ni pagues extres i ni pensar si emmalalteix o el cotxe s’avaria, probablement es veuria acomiadat immediatament.

Només a Madrid hi ha actualment més de 17.000 llicències de taxi i més de 10.000 assalariats que treballen per a propietaris de les llicències. És a dir, per a un patró amb diversos cotxes. L’àmplia majoria sofreix les mateixes condicions d’explotació que Ernesto. Per això, i per la irrupció en l’últim període de la “competència” que signifiquen les plataformes VTC com Uber o Cabify, des de fa ja uns anys els taxistes vénen sortint al carrer per protestar. Un conflicte complex sobre el qual Ernesto ens ajuda a tirar llum des del punt de vista d’un treballador amb consciència de classe.

Com molts altres, tu també et queixes de les teves condicions laborals com a taxista assalariat. Què significa ser un treballador precari del taxi?

Si. El primer és l’horari que, encara que m’organitzo a la meva manera, no deixen de ser setze hores. Treballo com a assalariat, però això no significa que tingui un sou fix. El meu salari és a percentatge i pago el combustible. En el meu salari no entren les vacances (que són quinze dies a l’any) ni les pagues extres. I per descomptat si el cotxe s’avaria no em paguen els dies que estigui parat. En el cas d’emmalaltir depèn del patró que et toqui, amb alguns corres el risc que t’acomiadin. Què significa ser un taxista precari? Doncs que amb aquest treball no només malvius per treballar, sinó que la conciliació familiar i les relacions són molt difícils. Aquesta crec que és la pitjor part.

Si haguessis de resumir-ho, en quines condicions exigiries treballar?

Fàcil. Una reducció de la jornada laboral, no més de vuit hores, amb un sou mínim i fix de 1500 euros, que inclogui les vacances d’un mes, repartides durant l’any, a més de les pagues i per descomptat dret a emmalaltir sense que t’acomiadin.

El passat 29 de novembre la patronal del taxi va sortir novament al carrer en una massiva manifestació i un aturada de 24 hores perquè no s’està complint la llei R.O.T.T. En què consisteix aquesta llei?

Bàsicament i per no estendre’m molt, aquesta llei afecta directament a la ràtio existent entre VTC i taxis, que actualment és d’una VTC per cada trenta taxis. Aquesta llei no es compleix i fa poc la sala tercera del tribunal suprem atorgava llicències VTC inundant el mercat. Amb l’ampliació del nombre d’aquestes llicències el que s’ha fet és afavorir clarament a les apps com Uber i Cabify.

Però, quin és la teva opinió sobre aquest conflicte?

En primer lloc, no oblidem que aquest conflicte és impulsat per la patronal del taxi, no pels treballadors. Encara que m’afecti directament per les meves condicions precàries de treball i que per la competència d’aquestes plataformes veig reduït el meu salari, que com he dit al principi és a percentatge, no comparteixo com està plantejat. Perquè una mobilització on ens trobem al mateix espai els explotats i els explotadors només resulta a favor de les patronals.

Al meu entendre la lluita és una altra. No enfrontar a patrons i assalariats del taxi com si tinguéssim els mateixos interessos, contra els patrons i treballadors de les noves plataformes. Jo no tinc cap interès comú amb el patró que m’explota setze hores al dia i viu del meu treball. Però si els tinc amb els companys de Uber o Cabify, que treballen en condicions encara pitjors que nosaltres en les noves plataformes d’aquest frau que anomenen “capitalisme col·laboratiu”.

Per això, com deia, per a mi la lluita és una altra. El que necessitem és unir-nos en un mateix espai els assalariats del taxi amb els treballadors de Uber i Cabify, i junts lluitar per millorar les nostres condicions laborals. Perquè si ens mantenen dividits, o pitjor encara, enfrontats entre nosaltres, els únics que guanyen són les patronals, ja sigui que tenen una flota de taxis clàssica o una app.

Tens raó. La divisió de la classe treballadora és enorme: fixos, contractats, falsos autònoms, aturats… i ni parlar dels qui són immigrants, sense papers, etc. En aquest marc tan difícil, com creus que es podria avançar en el sector que tu treballes per unificar la lluita?

Si vols que et digui la veritat, per a mi el que fa falta és un sindicat que unifiqui a tots els treballadors i treballadores (no ens oblidem, perquè també tenim moltes companyes dones) del sector. Em refereixo al taxi, a les plataformes, però també al repartiment i el transport en general. Perquè si nosaltres estem fotuts, pensa quin és la situació dels xavals que curren a Deliveroo o Glovo. És un infern. Per això el que necessitem és començar a unir per a baix el que ens van dividir per a dalt. Si ens unim, imagina’t, seriem centenars de milers lluitant junts per les nostres condicions de treball. Aquí m’agradaria veure a les patronals dient que no quan li plantem cara a la precarietat i l’explotació. Aquesta lluita sí que val la pena.

S’ha acabat el temps. Ernesto ha de seguir currant. Una altra jornada agotadora de treball. Però ho fa amb un somriure còmplice davant el nostre agraïment per prendre’s uns minuts per conversar. Les seves opinions ens han ajudat a conèixer una mica millor les condicions en les quals es troben els assalariats del taxi. Però més encara, ens planteja una reflexió sobre com començar a unir les files de la classe treballadora, dividida infinitament pels sindicats burocratitzats, les patronals i els seus polítics a sou.






Temas relacionados

Cabify   /   En Català   /   Campaña Precariedad Laboral   /   Taxistas   /   Uber    /   Mundo Obrero Estado Español   /   Precariedad laboral   /   Sindicato de Taxis

Comentarios

DEJAR COMENTARIO